Capítol 4

La void del Tao

道冲,而用之或不盈。渊兮,似万物之宗。
挫其锐,解其纷,和其光,同其尘。湛兮,似或存。
吾不知谁之子,象帝之先。
Lo Tao es void, e son utilizacion jamai siàbia de s'emplenar.
Es fons, coma la origina de totes los èssers.
Amolza los cais, desliga los nòs, atempra la lum, confondís la pols.
Es subtil, coma se èra jos la forma.
Ieu sabi pas de quem es filh, mas existís abans l'Empaireuraud del Cèl.

Meditacion aisida

De qué tracta aquel capítols?

Aquel capítol ditz que lo Tao es void e inaccessible, mas es la fonts de totes los èssers. Es la origina oculta de tot lo que existís, un espaci de possibilitat infinida ont los contrasts se resolon e los oposats se rejonhon.

Cossí es relacionat amb ieu?

Aqueste Tao void m'aprend qu'èu pòdi trobar una capacitat de recebre susprenenta dins çò que sembla void. Quan me sens saturat o blocat, o坦然 devant l'inconegut, i a una fons de possibilitats que esperan d'èsser descobèrtas.

Quora deuriái far uèi ?

Obrir un espaci de silenci dins ma jornada, sens填充 cap objectiu particular, permetent a las idèas e las possibilitats de sorgir d'elles meteisses.

Capítols ligats

Ma reflexion

Çò que inspirat aquèste capitol? Cossí l'aplicaratz?

Demandatz a Laotzu sus aqueu capítol Conversacion completa →