Capítol 67
Els Tres Tresors
Original
我有三宝,持而保之:一曰慈,二曰俭,三曰不敢为天下先。
慈故能勇,俭故能广,不敢为天下先故能成器长。
今舍慈且勇,舍俭且广,舍后且先,死矣!夫慈,以战则胜,以守则固。天将救之,以慈卫之。
Traducció
Reflexió profunda
De què tracta aquest capítol?
Aquest capitol parla de la saviesa del no-competir. El vertader mestre de guerra no lluita, el vertader guerrer no s'enfada, el vertader conqueridor no s'enfronta directament. El que sap servir els altres es posa per sota d'ells. Aixo no es feblesa, es l'art mes alt del lideratge. Es el cami de la美德, la virtut que harmonitza amb el cel.
Com es relaciona amb mi?
Reconec en mi la tendencia a voler demostrar el meu valor, a competir, a voler guanyar. Quan em sento amenaçat, el meu instint es contre-atacar. Pero Laozi em proposa un cami diferent: no guanyar mitjançant la forca, sino mitjançant la humilitat. Això em parla de confiança - no la confiança arrogant, sino la que neix de saber qui sóc realment.
Què hauria de fer avui?
Avui, quan sorgir una situacio de conflicte o competencia, practico cedir terreny. En una discussio, deixo que l'altra persona tingui raó (o al menys no insisteixo a tenir-la jo). Quan algú faci alguna cosa que em molesti, no contralcontro sino que pregunto per què. Quan senti el desig de dominar, practico servir. Aquestes son les petites victòries del no-competir.
Capítols relacionats
La meva reflexió
Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?