Capítol 62
El tresor ocult
Original
美言可以市尊,美行可以加人。人之不善,何弃之有?
故立天子,置三公,虽有拱璧以先驷马,不如坐进此道。
古之所以贵此道者何?不曰求以得,有罪以免邪?故为天下贵。
Traducció
Reflexió profunda
De què tracta aquest capítol?
El Tao és l'escondrijo on totes les coses troben refugi. Tant el savi com el no-savi hi poden recórrer. Lao-Tzu diu que el Tao és més preat que les riqueses i els honors terrenals, perquè ofereix l'únic tresor que realment pot redimir i elevar la persona: la possibilitat de trobar-lo i de ser absolta dels errors.
Com es relaciona amb mi?
De vegades sento que no mereixo segona oportunitat, que els meus errors m'etiqueten per sempre. Aquest capítols em recorda que el Tao no rebutja ningú, que és un recer obert a tothom, i que sempre puc tornar a cercar-lo sense por al rebuig. El meu passat no em priva del present.
Què hauria de fer avui?
Avui dedicaré un temps a identificar un error recent que em pesa i, en lloc de carregar amb la culpa, intentaré aprendre'n. Després, actuaré amb generositat cap algú que possiblement estigui patint per errors propis.
Capítols relacionats
La meva reflexió
Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?