Capítol 62

El tresor ocult

道者万物之奥,善人之宝,不善人之所保。
美言可以市尊,美行可以加人。人之不善,何弃之有?
故立天子,置三公,虽有拱璧以先驷马,不如坐进此道。
古之所以贵此道者何?不曰求以得,有罪以免邪?故为天下贵。
El Tao és el refugisecret de tots els éssers, el tresor de l'home virtuos, el recer de l'home que no ho és tant. Les paraules boniques poden guanyar respect; les bones accions poden distingir les persones. On hi ha una persona no virtuosa, qui la舍弃aria? Per tant, en coronar un fill del cel o establir els tres alts funcionaris, tot i disposar de grans gemmes i carrosses de quatre cavalls, és preferible asseure's i oferir el Tao. Per què els antics valoraven tant el Tao? No deia que qui el busca el troba, que qui té errors pot ser-ne alliberat? Per això el Tao és el tresor suprem del món.

Reflexió profunda

De què tracta aquest capítol?

El Tao és l'escondrijo on totes les coses troben refugi. Tant el savi com el no-savi hi poden recórrer. Lao-Tzu diu que el Tao és més preat que les riqueses i els honors terrenals, perquè ofereix l'únic tresor que realment pot redimir i elevar la persona: la possibilitat de trobar-lo i de ser absolta dels errors.

Com es relaciona amb mi?

De vegades sento que no mereixo segona oportunitat, que els meus errors m'etiqueten per sempre. Aquest capítols em recorda que el Tao no rebutja ningú, que és un recer obert a tothom, i que sempre puc tornar a cercar-lo sense por al rebuig. El meu passat no em priva del present.

Què hauria de fer avui?

Avui dedicaré un temps a identificar un error recent que em pesa i, en lloc de carregar amb la culpa, intentaré aprendre'n. Després, actuaré amb generositat cap algú que possiblement estigui patint per errors propis.

Capítols relacionats

La meva reflexió

Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?

Pregunta a Laotzu sobre aquest capítol Xat complet →