Capítol 58

Quan el govern és silenciós

祸福 闷闷 政治

Original

其政闷闷，其民淳淳；其政察察，其民缺缺。
祸兮福之所倚，福兮祸之所伏。孰知其极？其无正。正复为奇，善复为妖。人之迷，其日固久。
是以圣人方而不割，廉而不刿，直而不肆，光而不耀。

Traducció

Quan el govern és silenciós, el seu poble és senzill i sincer; quan el govern és inquisitiu, el seu poble és precari i insatisfet. La calamitat és allò on es recolza la fortuna, i la fortuna és allò on s'oculta la calamitat. Qui en coneix el límit? No hi ha res de fix. El que és recte esdevé estrany, i el que és bo es converteix en malvat. La gent roman confosa sobre això des de temps immemorials. Així, el savi és quadrat però no tallant, afilat però no ferint, directe però no violent, lluminós però no enlluernant.

Reflexió profunda

De què tracta aquest capítol?

El capítol revela que l'estil de govern modela l'ànima del poble. Un govern relaxat genera persones honestes; un govern controlador genera persones desconfiades. El text presenta el principi paradoxal que la fortuna neix de la calamitat i la calamitat s'amaga en la fortuna, que no existeix res permanent i que el que avui sembla bo demà pot corrompre's. El savi, en canvi, manté la integritat sense caure en l'extrem.

Com es relaciona amb mi?

En la meva pròpia existència, reconec que temo la desgràcia i persegueixo la sort. Aquest capítol m'invita a comprendre que ambdues estan entrellaçades, que la meva recerca obsessiva de seguretat potser genera precisament allò que temo, i que cal aprendre a viure amb aquesta incertesa inherent a l'existència.

Què hauria de fer avui?

Avui observaré els esdeveniments que succeeixin —tant els que consideraria positius com negatius— sense jutjar-los immediatament, acceptant que cada u porta en si mateix la llavor del seu oposat, i trobaré pau en aquesta impermanència.

Capítols relacionats

36 El Que Vol Tancar 45 La grandesa perfecta sembla imperfecta 57 Governar el país amb rectitud

La meva reflexió

Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?

Pregunta a Laotzu sobre aquest capítol Xat complet →