Capítol 49

El savi sense cor fix

圣人无常心,以百姓心为心。
善者,吾善之;不善者,吾亦善之,德善。
信者,吾信之;不信者,吾亦信之,德信。
圣人在天下,歙歙为天下浑其心。百姓皆注其耳目,圣人皆孩之。
El savi no té un cor fix; pren el cor del poble com el seu propi cor. Als que fan el bé, els tracto amb bondat; als que no fan el bé, els tracto igualment amb bondat: aquesta és la virtut de la bondat. Als que són dignes de confiança, els confio; als que no ho són, els confio igualment: aquesta és la virtut de la confiança. El savi habita el món en harmonia, reunificant la ment del món. El poble fixa la seva atenció en els sentits, però el savi els tracta com a infants.

Reflexió profunda

De què tracta aquest capítol?

El capitol descriu el savi com un ésser sense voluntat固定, capaç de prendre el cor del poble com el seu propi. No jutja ni diferencia entre bons i dolents, fidels i infidels: tracta tothom amb la mateixa bondat i confiança. El savi no imposa la seva pròpia ment sinó que es fon amb la del món.

Com es relaciona amb mi?

En la meva vida quotidiana, sovint jutjo precipitadament els altres segons les meves expectatives. Aquest capitol em recorda que la saviesa Veritable rau en la capacitat d'acceptar sense condicions, de veure amb els ulls del cor i no amb els del prejudici.

Què hauria de fer avui?

Avui escoltaré algú que pensi diferent de mi sense interrompre ni jutjar. Practicaré l'escolta activa amb el cor obert, tractant aquesta persona com voldria ser tractat jo.

Capítols relacionats

La meva reflexió

Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?

Pregunta a Laotzu sobre aquest capítol Xat complet →