Capítol 11
Trenta radis
Original
埏埴以为器,当其无,有器之用。
凿户牖以为室,当其无,有室之用。
故有之以为利,无之以为用。
Traducció
Reflexió profunda
De què tracta aquest capítol?
El que diu aquest capítol és que allò que sembla buit i inútil és precisament el que dóna valor a les coses. L'eix buit del rou, el buit del recipient, el buit de l'estança: tots serveixen perquè no són sòlids. El que és realment útil ve del buit, del no-res.
Com es relaciona amb mi?
En la meva vida, de vegades busco omplir cada espai amb coses, amb activitats, amb possessions. Però aquest capítol em recorda que és precisament en els espais buits on habita la possibilitat. Quan deixo temps per a mi mateix, quan no omplo cada moment, és quan puc respirar, crear i sentir-me realment viu.
Què hauria de fer avui?
Avui observeu un moment de buit: un cafè sense res al costat, una estona sense pantalla, un silenci sense àudio. No ompliu tot seguit. Tasteu el buit com a font d'utilitat.
Capítols relacionats
La meva reflexió
Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?