Capítol 2
Tot el Món Coneix
Original
故有无相生，难易相成，长短相较，高下相倾，音声相和，前后相随。
是以圣人处无为之事，行不言之教；万物作焉而不辞，生而不有，为而不恃，功成而弗居。夫唯弗居，是以不去。
Traducció
llavors la lletor ja existeix;
quan tots coneixen el bé com a bo,
llavors el mal ja existeix.
Per tant, éssers i no-éssers es donen vida mútuament,
la dificultat i la facilitat es forgen mútuament,
el llarg i el curt es contrasten mútuament,
l'alt i el baix es complementa mútuament,
el so i la veu harmòniques mútuament,
l'anterior i el posterior es segueixen mútuament.
Per això, el savi actua mitjançant el no- actuar,
i ensenya mitjançant el silenci;
els éssers sorgeixen sense que ell ho mani,
creen sense posseir,
actuen sense dependre,
accomplixen sense atribuir-se res.
Només perquè no s'atribueix res,
la seua virtut roman.
Reflexió profunda
De què tracta aquest capítol?
Aquest capítol揭示a que tots els conceptes oposats -bellesa/lleuresa, bé/mal- sorgixen en relació mútua. Sense un no hi hauria l'altre. El savi comprèn aquesta interdependència i per tant actua des del no-fer, sense apego als resultats.
Com es relaciona amb mi?
En la meva vida, tendeix a jutjar les situacions com bones o males, exitoses o fallides. Aquest capitol em convida a veure que aquests judicis son relatius i que la meva lluita per assolir el 'bé' sovint crea el 'mal' que temo.
Què hauria de fer avui?
Avui, quan et trobes jutjant alguna cosa com a bona o dolenta, respira i recorda que son cares de la mateixa moneda. Actua amb bondat però sense apego al resultat, permetent que les coses segueixin el seu curs natural.
Capítols relacionats
La meva reflexió
Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?