Capítol 53
El camí recte
Original
使我介然有知，行于大道，唯施是畏。
大道甚夷，而民好径。朝甚除，田甚芜，仓甚虚，服文彩，带利剑，厌饮食，财货有余，是谓盗夸。非道也哉！
大道甚夷，而民好径。朝甚除，田甚芜，仓甚虚，服文彩，带利剑，厌饮食，财货有余，是谓盗夸。非道也哉！
Traducció
Que jo, amb un coneixement clar, pogués seguir pel Camí Major, només temo vagar pels senders tortuosos. El Camí Major és planer, però la gent prefereix els camins de circumval·lació. Quan el palaus estan rics, els camps resten erms, els graners buits; quan porten robes brodades, espases esmolades, mengen fins a la sacietat, i acumulen riqueses que els sobren —això és robberia i fanfarroneria! Res d'això no és el Camí.
Reflexió profunda
De què tracta aquest capítol?
Aquest capítol descriu el contrast entre el camí natural del Dao i les tendències humanes cap als camins fàcils i les aparences. Lao-Tsé critiqu l'èmfasi de la societat en el luxe i la riquesa mentre el bé comú és negligit.
Com es relaciona amb mi?
Em reconec en la temptació de buscar dreceres i aparences. Quan trio el camí més fàcil sense considerar les conseqüències真实的, m'allunyo del Dao.
Què hauria de fer avui?
Avui, davant d'una decisió important, escollir el camí més honest i directe, sense buscar dreceres atractives però enganyoses.
Capítols relacionats
La meva reflexió
Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?