Capítol 48

Aprendre afageix, el Camí sostreu

为学日益,为道日损。损之又损,以至于无为。无为而无不为。
取天下常以无事,及其有事,不足以取天下。
L'estudi afageix cada dia, el Camí sostreu cada dia. Sostreu i sostreu encara, fins a assolir el no-fer. En el no-fer, res queda per fer. Per governar el món cal romandre sense afany; quan hom es deixa endur per l'afany, ja no pot governar el món.

Reflexió profunda

De què tracta aquest capítol?

Aquest capítoldescriu dos camins oposats: l'estudi acumulatiu que sempre afegeix més coneixements, i la pràctica del Camí que consisteix a deixar anar, a sostreure. Quan hem eliminat prou, arriba el no-fer, i aleshores tot es fa sense esforç. Per conquerir el món no cal actuar sinó romandre en quietut.

Com es relaciona amb mi?

Em reconec en la compulsió d'aprendre coses noves, de consumir informació, de omplir el meu cap de dades. Però cada vegada que practico el deixar anar, quan simplifico els meus desitjos i les meves ambicions, sento una pau que l'estudi mai m'ha donat. El no-fer em sembla impossible i alhora essencial.

Què hauria de fer avui?

Avui triï una cosa que crec que Necessito saber o tenir i, en comptes d'afegir res, elimino alguna cosa redundant de la meva vida: una aplicació inútil, un compromís buit, un desig que no em serveix.

Capítols relacionats

La meva reflexió

Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?

Pregunta a Laotzu sobre aquest capítol Xat complet →