Capítol 4
El Dao buit
Original
挫其锐，解其纷，和其光，同其尘。湛兮，似或存。
吾不知谁之子，象帝之先。
Traducció
Talla la seva afiladura, dissol la seva confusió, difumina la seva llum, es barreja amb la seva pols. Tan subtil, sembla que existeixi.
No se de qui es fill, sembla anterior a l'Emperador del cel.
Reflexió profunda
De què tracta aquest capítol?
El Dao es descrit com una força buida i inesgotable, una presencia subtil que esta mes enlla de totes les coses. No te cantonades, no mostra el seu propi brillo, es barreja amb el mundane. No es pot saber d'on ve ni quan va sorgir, mes aviat sembla haver existit sempre, abans fins i tot del primer Emperador celestial.
Com es relaciona amb mi?
Quan em sento buit, sovint ho veig com algo negatiu. Pero el Dao es buit i d'aquest buit neix tot. Quan em permeto ser buit, quan no estic ple de judici, d'afanys i de expectatives, puc rebre mes, ser mes flexible, connectar mes amb els altres i amb el flux natural de la vida.
Què hauria de fer avui?
Avui, quan senti el desig de destacar, de tenir la resposta o de dominar una situacio, recordare que ser buit es mes poderos que estar ple. Respirare profundament i deixare anar la necessitat de controlar. Observare mes i parlare menys, permetent que les coses flueixin sense forçar res.
Capítols relacionats
La meva reflexió
Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?