Capítol 39
Els qui assoliren la unitat
Original
其致之,天无以清将恐裂,地无以宁将恐发,神无以灵将恐歇,谷无以盈将恐竭,万物无以生将恐灭,侯王无以贵高将恐蹶。
故贵以贱为本,高以下为基。是以侯王自称孤、寡、不谷。此非以贱为本邪?非乎?故致数誉无誉。不欲琭琭如玉,珞珞如石。
Traducció
Reflexió profunda
De què tracta aquest capítol?
Aquest capítol explica que totes les coses del món depenen d'una unitat fonamental, d'un ordre essencial que ho sosté tot. Sense aquesta unitat, el cel es faria malbé, la terra es destrueix, els esperits s'apagarien, les valls s'eixugarien i els éssers vius moririen. Fins i tot els governants depenen del que és humble i senzill.
Com es relaciona amb mi?
En el meu dia a dia, busco la grandesa i la visibilitat, volent ser reconegut i admirat com jade llustrat. Aquest capítols em recorda que la meva essència més vera neix de la senzillesa, de l'arrel humil. Sense connexió amb el modest, no puc sostenir res de valor. He d'acceptar que sóc orfe, vidu i desvalgut en molts aspectes, i que aquesta vulnerabilitat és precisament la meva grandesa.
Què hauria de fer avui?
Avui observo quina part de la meva vida busca ser llustrada com jade, brillant i perfecta. En lloc d'això, accepto les meves imperfeccions i vulnerabilitats com a arrels de la meva autèntica força. Si he de competir per alguna cosa, renuncio a lloances i honors ficticis.
Capítols relacionats
La meva reflexió
Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?