Capítol 15
Els savis de l'antigor
Original
豫兮若冬涉川,犹兮若畏四邻,俨兮其若客,涣兮若冰之将释,敦兮其若朴,旷兮其若谷,混兮其若浊。
孰能浊以静之徐清?孰能安以久动之徐生?保此道者不欲盈。夫唯不盈,故能蔽而新成。
Traducció
Reflexió profunda
De què tracta aquest capítol?
Aquest capítol descriu els savis de l'antigor que havien comprès el Dao. El seu comportament era d'una断 subtilror inaccessibe: prudència extrema, vacil·lació respectuosa, dignitat, alliberament, simplicitat, amplitud d'esperit i acceptació del que sembla impur. El text pregunta qui pot fer que l'aigua turbid es clarifiqui en la quietud i qui pot trobar vida nova en el repòs prolongat. La resposta és que cal no aspirar a la plenitud per tal de poder-se renov constantment.
Com es relaciona amb mi?
En la meva vida, de vegades lluito per semblar competent i segur de mi mateix. Aquest capítol em convida a abraçar la incertesa, la prudència i la humilitat. No cal saber-ho tot ni estar ple; puc acceptar les meves contradiccions interiors com a part del camí cap a la saviesa. La claredat i el creixement neixen de la quietud, no de la saturació.
Què hauria de fer avui?
Avui, en lloc de voler omplir cada moment amb activitat o aparences, dedicaré uns moments a la quietud i l'observació de mi mateix. Acceptaré les meves contradiccions sense jutjar-les, permetent que es clarifiquin soles.
Capítols relacionats
La meva reflexió
Què t'inspira aquest capítol? Com ho aplicaràs?